i más

Amanda i la Companyia de Monstres

Trabajando en un nuevo proyecto para la Galera

preparando otra escena

una cola de niños en la entrada del cole

Planeta Celiac

...trabajando en un nuevo proyecto

Terrassa amb el Petit Príncep

Desde el 7 de Julio hasta el 15 de Julio participo en la exposición "Terrassa amb el Petit Príncep" en el Centro Cultural Unnim de Caixa Terrassa (Rambla d’Ègara, 340) http://www.fundacioct.cat/terrassa-amb-el-petit-princep/

Mòn llibre

Este fin de semana he participado en una exposición colectiva en el CCCB con motivo del la fiesta del libro infantil.
... y estos buenisimos ilustradores me acompañaban:
Dídac Campano, Gemma Capdevila, Fernando García-Sotoca, César Samaniego, Mònica Estrada, Eudald Palma y Carla Serrat

Diario de un amargado

Ya tengo en las manos el libro que he publicado con Morsa: "Diario de un amargado"
Federico Montalbán López, autor de este diario escribe para regodearse en su amargura. Escribe sobre sí mismo, cómo no. Pero también sobre sus dos hijas gemelas, malas como demonios, sobre su mujer triunfadora y sobre su único amigo, un ratón, algo hijo de puta, que dice las verdades a la cara. Y hay más: vasectomías, tumores, tabaco (de liar), alcohol de alta graduación, nada de sexo y muchos platos sucios por fregar.

En el mar hay cocodrilos

Gané el concurso de ilustración Proa espais!!!!
El próximo martes 7 de febrero a las 19h se inaugura la exposición con la ilustración ganadora y las 10 finalistas. No os la perdáis!!! (estará hasta el 2 de marzo en el Espai Proa c/Roselló 212 bcn)
La ilustración se basa en un fragmento del libro "En el mar no hay cocodrilos" (Fabio Geda)

...esta ilustración estará también en la exposición

Hem #2

Esta ilustración está basada en un poema de Cristina Fernández Recasens http://jomaidelavida.blogspot.com/

Hem #2
Hem adoptat un dofí i li hem ensenyat a parlar el nostre idioma, que el mar és també un cobrellit de plomes. Hem adoptat una tortuga que tenia tres filles i ens ha sigut igual que les petites es morissin de pena de quedar-se soles. Ens agradava, la Tina.
Hem adoptat una morsa que potser no era una morsa i hem après a estimar-la tot i que tenia bigoti i feia morros. Hem adoptat una girafa amb el coll deforme i hem deixat que ens vigilés el son des de la tauleta de nit. Hem adoptat en Plesi, un bitxo de fa molts anys, potser aquàtic, que viu al menjador de la casa de l’arbre. Ens hem despertat pel matí amb un bou transsiberià que ve caminant des de Rússia per llepar-me les galtes i mirar-me amb els ulls ben oberts, els seus ulls oberts de bou que matina. Hem fet la foca i hem fet el xai. Hem ficat els animals a dins el llit i ens els hem trobat perduts entre coixins, llençols i pijames suaus. Els hem deixat veure qui som i els hem tornat a casa seva, amb els seus, perquè els expliquessin com en som, també d’animals, nosaltres dos, com ens esgarrapem, ens mosseguem i ens arraulim, com ens toquem amb els braços i les mans i les pestanyes i les ungles, com ens estimem, com ens quedem adormits mentre ells ens miren estranyats amb els seus ulls i pensen: són ben estranys, aquest parell!

peluche diabólico y federico

una montaña de libros

...para leer

un aviador y un avión