martes, 24 de enero de 2012

Hem #2


Esta ilustración está basada en un poema de Cristina Fernández Recasens http://jomaidelavida.blogspot.com/

Hem #2
Hem adoptat un dofí i li hem ensenyat a parlar el nostre idioma, que el mar és també un cobrellit de plomes. Hem adoptat una tortuga que tenia tres filles i ens ha sigut igual que les petites es morissin de pena de quedar-se soles. Ens agradava, la Tina.
Hem adoptat una morsa que potser no era una morsa i hem après a estimar-la tot i que tenia bigoti i feia morros. Hem adoptat una girafa amb el coll deforme i hem deixat que ens vigilés el son des de la tauleta de nit. Hem adoptat en Plesi, un bitxo de fa molts anys, potser aquàtic, que viu al menjador de la casa de l’arbre. Ens hem despertat pel matí amb un bou transsiberià que ve caminant des de Rússia per llepar-me les galtes i mirar-me amb els ulls ben oberts, els seus ulls oberts de bou que matina. Hem fet la foca i hem fet el xai. Hem ficat els animals a dins el llit i ens els hem trobat perduts entre coixins, llençols i pijames suaus. Els hem deixat veure qui som i els hem tornat a casa seva, amb els seus, perquè els expliquessin com en som, també d’animals, nosaltres dos, com ens esgarrapem, ens mosseguem i ens arraulim, com ens toquem amb els braços i les mans i les pestanyes i les ungles, com ens estimem, com ens quedem adormits mentre ells ens miren estranyats amb els seus ulls i pensen: són ben estranys, aquest parell!

miércoles, 11 de enero de 2012